Los colores con los que un #adultomayor recuerda los lugares que llamó hogar forman el #cuentoinfantil «Ganesh Haloi. Colores de casa», inspirado en este artista indio.
La gerundense Eva Sánchez Gómez es quien ha llevado a buen puerto el reto de ilustrar una obra que tiene como referente al reconocido artista indio Ganesh Haloi.
El libro «Ganesh Haloi. Colores de casa», de Likla Lall, acaba de recibir además la Medalla de Oro de la edición independiente estadounidense en los premios @IPPYAwards.
Referencias
A boy who lost his home found it again in colours (El chico que perdió su casa y la encontró en los colores).
Además de crear libros, me gusta pensar, es mi mayor hobby. En la práctica, muchas veces significa jugar bridge y juego casi a diario en Internet. Me gusta el desafío de estrategia y raciocinio. 📢 Tsai Chihi-chung, autor de cómics y novela gráfica, traducido a 27 idiomas.
En @publishnews, entrevista al autor de cómics taiwanés Tsai Chihi-chung (@CCTSAI1948): 📢 Cuando entendemos algo, las viñetas son una forma elegante y accesible de comunicarlo, afirma.
Referencia
Tsai Chihi-chung une filosofia chinesa e quadrinhos de forma singular (Tsai Chihi-chung une filosofía china y viñetas de forma singular).
¿Es posible la edición independiente (y exitosa) en el género manga?
Kamome Shirahama (@shirahamakamome) está demostrándolo, como autora de «El taller del sombrero de la bruja», manga y anime.
📢 Mi creación tiene un estilo occidental, este público es clave en el éxito del género, explica.
Mientras que el manga se lee, el anime es una animación 🤓🤓🤓 y cada uno de los primeros episodios de «El taller del sombrero de la bruja» para la tele ha requerido más de 10 000 ilustraciones 🥵, cuenta el director de 児島宏明@BUG FILMS, @kojima2019.
Referencia
📄 Japanese illustrator leaves Marvel and Star Wars behind, celebrates huge success with her own anime (La ilustradora japonesa que dejó Marvel y Star Wars celebra su amplio éxito con su propio anime).
Diari ARA (@diariARA), entrevista de Clàudia Darder (@claudiadarder)
«Santa Maria (Mallorca). El dia d’aquesta entrevista plou moltíssim, les gotes d’aigua s'estampen fort a terra, talment les paraules de Biel Mesquida al cervell de qui les llegeix o les escolta. El poeta rebrà durant la Setmana del Llibre en Català el premi a la trajectòria, un reconeixement que no s’esperava i que l’emociona. D’ençà que va començar a escriure, ha tingut problemes per publicar.
»La seva primera novel·la, L’adolescent de sal, va ser perseguida per la censura. Cita l'ARA a Santa Maria, el seu paradís d'infantesa, on “durant el segle XX encara eren al XIX, on la vida era agrícola”. Però Mesquida té una altra cara, definida per la part familiar que vivia prop de Gomila, on “esclatà la modernitat, hi havia estrangers, vida als bars i festa”. Son pare i sa mare eren mestres; no és casualitat, per tant, que el poeta nasqués en una escola».
Discurs Biel Mesquida 25è Premi Trajectòria (vídeo en el canal de Chordà Comunicació, @Ch_Comunicacio).
«No gaire gent pot dir que el van parir en una escola.
»Ma mare va decidir que pariria allà on feia feina. Per això vaig néixer en una escola de Castelló de la Plana. Vaig passar els primers anys de vida allà, i entre els dos i tres anys vaig aprendre a escriure. Vaig venir marcat per la lletra, encara que m’entusiasmen i he viscut sempre en favor de les ciències. Sempre he tingut llibres a l’abast.
»Sou un home de lletra que l’any 1964 arriba a Barcelona per estudiar ciències biològiques.
»M’agradaven les dues coses, motiu pel qual em van dur al psicòleg quan encara anava a escola a Manacor. A la Universitat de Barcelona, la Facultat de Ciències i la de Lletres estaven molt a prop, i anava d’oient a les classes de Lletres. Em sent fill de la UB. Va ser casa meva en sortir d’una Mallorca grisa, dictatorial, conservadora, on vaig haver de fer les meves primeres classes de català clandestinament. La societat era molt oiosa i poc lliure. No m’agrada el victimisme, però jo em vaig sentir perseguit i maltractat per la policia a Mallorca. Amb 14 anys. Mai no he militat a cap partit, però he estat company de viatge de les esquerres, especialment nacionalistes catalanes i independentistes. Pensava que, en aquest punt, tenint en compte que Franco morí el 1975, només m’hauria de dedicar a llegir i escriure.
»¿Voleu dir que, a banda de ser escriptor, heu de militar en altres causes?
»Som una societat que té una gran inèrcia històrica, i hem de continuar lluitant per les causes més antigues: els treballadors, la llengua i la cultura catalana, el territori, l’explotació de les multinacionals, el medi ambient, les dones, el col·lectiu LGTBQI+... Jo vull ser un soldat de la cultura, però de la que estic creant. Si un sap cavar una trinxera, hauria de dedicar-se a fer-ho; si un sap escriure, hauria d’escriure. Però no, en aquest país català hem d’escriure, hem de cavar una trinxera i ho hem de fer tot.
»La Setmana del Llibre en Català us reconeix la trajectòria, que va començar amb la vostra primera novel·la perseguida per la censura, L’adolescent de sal. Com recordau aquells temps?
»No he tingut mai una recepció fàcil, des de les redaccions escolars. Em criticaven la cruesa, ser massa descarnat i crític. Ja de jove no era convencional. Mai no he tingut fàcil publicar, malgrat els premis. He estat temporades molt llargues sense fer-ho. Mai no he tingut ningú que comptàs amb mi de manera regular. He hagut de picar pedra sempre. I tot va començar amb L’adolescent de sal. Les editorials no la volien, la censura no la volia, tot i haver guanyat el Prudenci Bertrana. Si una cosa bona, entre cometes, he tingut sempre és que som voluntariós i caparrut.
»Crua, descarnada, crítica. És així, la vostra literatura?
»Més aviat diria que tota la meva literatura és experimental. Som un escriptor de ruptura infinita. Els temes són els que són: amor, odi, fornicació, dolor, joia. El meu ideal sempre ha estat ser una llengua, escric amb intenció de perdurar. Escric per als meus contemporanis, però també per a les lectores del futur. M’emociona llegir quatre versos que han sobreviscut milers d’anys. Si passa mai això amb els meus, haurà valgut tot la pena. Som ambiciós.
»Aviat publicareu Encarnacions amb LaBreu. ¿Us fa por que passi desapercebut, amb tanta novetat?
»Vivim un moment en què hi ha molta pol·lució de publicacions. Una literatura sana ha de tenir tota casta d’obres, evidentment. N’hi ha d’haver de perdurables i d’altres d’usar i tirar. M’odiaran pel que diré, però em carregaria un 50 per cent de les coses que s’editen, no hi ha filtres.
»Què hi trobarà, el lector, a Encarnacions?
»Encarnacions és un compendi dels articles que he publicat a diferents mitjans els darrers cinc o sis anys. Sempre he considerat que els mitjans on col·labor des dels 80 han estat el meu laboratori literari. En aquest volum s’hi veurà el meu univers. Malgrat que siguin textos ja escrits, hi ha molta feina de correcció, d’edició, de transformació. Mai acabes d’escriure ni d’adobar les paraules. La gran sort d’aquest llibre és que tindrà un pròleg del corrector Nicolau Dols i un postfaci de Sebastià Perelló. Dues mirades diferents sobre les mateixes línies.
»Us preocupa el procés de degradació de la llengua catalana?
»Sí. Falta autoestima cap a un mateix i cap als altres. Si tinguéssim això, no estaríem en aquest procés de degradació. Jo m’estim a mi i a allò que surt de mi, que és aquesta llengua que intent que sigui epifànica, creativa. A la llengua li faig fer el que vull, la puny, l’estir, l’atip. A la gastada i molla la faig volar, la retur. Returar la llengua és una forma de creació. Faig meva la llengua, la faig nova, faig que el lector quedi embambat».
Likla Lall, en el centro. Foto de la celebración de su premio AutHer publicada por Eureka Books en sus redes sociales.
Ganesh Haloi. Fotografía en la web de DAG.
Cubierta del libro Ganesh Haloi. Colours of Home, tomada de la web Art1st India.
Foto de familia de los premios AutHer Awards 2026. Ha sido la séptima edición de estos galardones convocados por la papelera JK Paper y el medio Times of India.
Imagen publicada por los premios Independent Publisher Book Awards en sus redes sociales.
