«La intencionalitat en l'activitat lingüística»

Núria Alturo
«Pragmàtica i anàlisi del discurs»
Treballs de Sociolingüística Catalana, n.º 21, 2011

Treballs de Sociolingüística Catalana | Anuari de la Societat Catalana de Sociolingüística | Institut d'Estudis Catalans | Publica Editorial Tres i Quatre | Barcelona | ESPAÑA


Extracto del apartado 2 (del artículo completo, PDF)

«La intencionalitat en l'activitat lingüística

»La reflexió sobre el paper de la intencionalitat en l’activitat lingüística vincula la pragmàtica amb la tradició filosòfica. L’estudi dels actes de parla està relacionat, en primer lloc, amb aquesta reflexió: quan diem “fa fred”, per exemple, ho fem amb la doble intenció que es reconegui el nostre compromís amb la certesa d’aquesta afirmació i que la nostra audiència arribi a saber o creure que fa fred.Amés, podemtenir altres propòsits indirectes com, per exemple, insinuar que caldria tancar la finestra o posar-se un abric abans de sortir al carrer. La locució, doncs, es produeix amb propòsits il•locutius i perlocutius.

»La noció de acte de parla ha esdevingut un concepte central en la recerca pragmàtica i ha estat objecte de discussió i revisió durant dècades. En l’àmbit català, la noció de acte de parla es va incorporar des dels inicis a la formació universitària, i és habitual trobar un capítol sobre els actes de parla en els manuals que s’han anat publicant (Payrató, 1999; Bassols, 2001). Tanmateix, hi ha hagut poca revisió crítica del concepte i una absència notable de recerca centrada exclusivament en la realització dels actes de parla. El que trobem, en general, són estudis en què els actes de parla (i sobretot algun tipus particular d’acte) són les unitats d’anàlisi a partir de les quals s’observen fenòmens com ara la cortesia (Guzmán, 2002; Marín, 2004), la modalitat oracional (Payrató, 2002), o la gramaticalització (Alturo i Chodorowska-Pilch, 2009).

»D’altra banda, la intencionalitat s’ha relacionat amb l’estructuració retòrica (o intencional, o accional) del discurs, especialment a partir de la investigació sobre la coherència discursiva en l’àmbit de l’anàlisi del discurs. L’estructura retòrica del discurs, que depèn de les intencions del parlant, contrasta en aquests treballs amb l’estructura seqüencial (o textual), lligada a la textura del text, i l’estructura ideacional, que es correspon amb l’establiment de relacions logicosemàntiques entre segments del text. Una aportació rellevant en aquesta línia és, sens dubte, el treball de González (2004) sobre elsmarcadors pragmàtics dels textos narratius en anglès i en català.Amés, es pot citar la utilització dels actes de parla per a explicar la funció retòrica de la metàfora en els titulars de premsa (Teruel, 1997), l’anàlisi de l’argumentació com un acte de parla complex, d’acord amb la teoria pragmadialèctica de l’argumentació (Bassols, 2006), o l’aplicació a l’estudi de la coherència i la cohesió en català del model de la gramàtica discursiva i funcional (Functional Discourse Grammar), en el qual els actes de discurs són la unitat bàsica d’anàlisi (Alturo i Hengeveld, 2010).

»Altres aspectes de la intencionalitat més allunyats de l’interès lingüístic es relacionen, per exemple, amb l’ús del llenguatge com a matèria primera en la literatura (Maingueneau i Salvador, 1995), comuna forma d’adscripció a un determinat col•lectiu ètnic, cultural o social (Boix, 1993; Pujolar, 1997), o com un recurs de manipulació ideològica d’individus o col•lectius (Laborda, 1993; Bassols, 2007).

»Bibliografia de referència

»ALTURO, Núria; CHODOROWSKA-PILCH,Marianna (2009). “La gramaticalització de sisplau”. Els Marges, núm. 88, p. 15-37.

»ALTURO, Núria; HENGEVELD, Kees (2010). “La dimensió pragmàtica de la cohesió en la conversa”. Caplletra, núm. 49, p. 1-20.

»BASSOLS, Margarida (2001). Les claus de la pragmàtica.Vic: Eumo.

»— (2006). “Qui s’està de defensar la seva opinió? Argumentació i pragmàtica”. A: ALTURO, Núria; BESA, Josep; BLADAS, Òscar; NOGUÉ, Neus (ed.). L’argumentació. Barcelona: PPU, p. 63-87.

»— (2007). El llenguatge dels polítics: Anàlisi del cas català.Vic: Eumo.

»BOIX, Emili (1993). Triar no és trair: Identitat i llengua en els joves de Barcelona. Barcelona: Edicions 62.

»GONZÁLEZ, Montserrat (2004). Pragmatic markers in oral narrative. The case of English and Catalan. Amsterdam: John Benjamins.

»GUZMÁN, Josep R. (2002). “Cortesia i traducció al català de marques d’atenuació en les peticions”. Zeitschrift für Katalanistik, núm. 15, p. 9-25.

»LABORDA, Xavier (1993). De retòrica: La comunicació persuasiva. Barcelona: Barcanova.

»MAINGUENEAU,Dominique; SALVADOR, Vicent (1995). Elements de lingüística per al discurs literari. València: Tàndem.

»MARÍN, M. Josep (2004). Discurs i gramaticalització: Verbs de percepció usats com a marcadors discursius en el debat electoral. Tesi doctoral. Universitat de València.

»PAYRATÓ, Lluís (1999). Llengua catalana III: anàlisi del discurs. Barcelona:Universitat Oberta de Catalunya.

»— (2002). “L’enunciació i la modalitat oracional”. A: SOLÀ, Joan; LLORET,Maria-Rosa; MASCARÓ, Joan; PÉREZ SALDANYA, Manuel. Gramàtica del català contemporani. Vol. 2. Barcelona: Empúries, p. 1149-1220.

»PUJOLAR, Joan (1997). De què vas, tio? Barcelona: Empúries.

»TERUEL PLANA, M. Elvira (1997). Retòrica, informació i metàfora: Anàlisi aplicada als mitjans de comunicació de massa. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. (Aldea Global; 2).»